emilio sala BENImeli
. emilio sala BENImeli
Entrades populars d'aquest blog
voro VERGER #V.I.P.
. voro VERGER SALVADOR, SAORO, VORO, SALVATORE VERGER “T e achers Team”: sport, música i amics (Voro Verger) INAUGURACIÓ NOVA CREU ALTA .
toni APARICIO #V.I.P.
toni APARICIO #V.I.P. GRÀCIES OLÍMPIC TEACHERS F C (Toni Aparicio)
TONI MARTINEZ
ResponEliminaNo hi ha res més gratificant que entrar en sintonía amb una altra persona, sentir que de veritat estas a gust, el que s’anomena “feeling”. Amb Toni Martínez, gens em va costar tenir una bona relació.
El dia de la meua boda, al Castell de Xàtiva, va recitar unes meravelloses paraules de Ibn Hazm, sobre l’essència de l’amor, que mai oblidarem. (El Collar de la Coloma).
Anys després també, em va ajudar a millorar el test del meu llibre “Jugando de memoria”, recorde que em va dir que de les 2000 comes que hi havien al text hi sobraven 1900 i que els innombrables gerundis que jo posava al text, feien una lectura massa tosca i menys agradable, me’ls va llevar quasi tots. Gràcies Toni!
Del Toni futbolista, moltes coses a dir. La millor virtut sens dubte, era que tractava molt be el baló, tenía una bona tècnica individual. A futbol es juga amb un baló i el baló és molt generós. El que el tracta be, gaudeix més del joc.
Era llest, pràctic, hàbil i cuidava el baló amb el seu cos, fent unes bones cobertures tècniques, protegint i orientant el baló de manera que quasi sempre es quedava en situació d’una segona acció.
Però més enllà de la seua qualitat individual, estavem les seues habilitats socials junt la seua capacitat de liderar. Jo quasi sempre jugaba amb ell i amb mesura i templança ens deia durant el partit i al descans, encertades situacions del joc per afavorir o millorar el resultat amb una adequada disposició táctica junt un millor comportament col.lectiu del seu equip, sent no poques vegades, el defensor de les causes perdudes.
Alguna vegada al descans perdiem 2-0, i de sobte arribava tard una de les figures, per motius de feina o d’altres; nosaltres, els perdedors, jugavem amb 11 jugadors i els que anaven guanyant jugaven amb 10. De sobte s’iniciava una xicoteta discusió d’on jugaría el recent arribat…a la fi quasi sempre jugava amb els que hi eren 10 i el partit finalitzava 7-0. Però el dia que donavem la volta al marcador jugant 11&11 i perdent al descans!…això era una festa, pasava poques vegades. Toni ens deia, “…repleguem be, els quatre de rere que no pujen, tapem els tirs a porta d’este o d’aquell, llancem balons llargs a Morientes (Ricardo Albero) o Armando i alguna entrarà”….certament…impagable!!!
Companys, ¡Que be o passàvem! que feliços erem tots, quant gaudiem tots de tot, que prompte oblidavem lo menys bo, tant guanyadors com perdedors, tot quedava a la gespa, perquè sobre tot i per damunt de tot, erem Amics.
Toni, et tinc un gran apreci, admire la teua intel.ligència junt la teua cultura i tolerància i també valore molt la teua estima pel Futbol, motiu principal de la nostra amistat.
Gràcies per permetre’m acostar-me a tú i millorar-me com a persona.
Gracies benvolgut José Enrique. De les anecdotes passem a les categories i estes van per damunt de les habilitats futboleres i de la capacitat de socialitzacio de cadascu. Repassant les fotografíes he tret la conclusió que l'esport, el fútbol ha conseguit superar diferents condicions, idees, edats... I aixo es una meravella. De Bell nou gracies.
ResponEliminaanTONI MARTINez