emilio sala BENImeli
. emilio sala BENImeli
Entrades populars d'aquest blog
voro VERGER #V.I.P.
. voro VERGER SALVADOR, SAORO, VORO, SALVATORE VERGER “T e achers Team”: sport, música i amics (Voro Verger) INAUGURACIÓ NOVA CREU ALTA .
toni APARICIO #V.I.P.
toni APARICIO #V.I.P. GRÀCIES OLÍMPIC TEACHERS F C (Toni Aparicio)
Isaïes, pensaves que no et tocaria, però com la maquineta aleatòria del nostre pare espiritual Emilio, no sap com respondrà (tot s’apega, ja saps, «bolsillo izquierdo, bolsillo derecho» i ja veurem). Per suposat que no vaig a ser menys de dedicar-te unes paraules per a la posteritat.
ResponEliminaEncara que no ho parega, ja fa molts anys que ens coneixem, des de la teua arribada a l’Institut de La Costera, al departament d’Administratiu, veïns de Departament, nosaltres al piset de dalt i vosaltres al de baix.
Recorde les xarrades que fèiem a la sala de professorat quant coincidíem i el començament lògic, que d’on vens, d’on eres. I casualitats de la vida, un zamorano!, buenooo!. Originaris els dos de la mateixa comunitat autònoma, encara que jo ho considere un accident el nàixer en un lloc determinat, ja saps d’on dic que soc, com diu el refranyer castellà,«uno no és de donde nace, si no de donde pace» i nosaltres som de molts llocs.
Tornant al que està dedicat aquest blog i tota aquesta colla. A pesar de que després et va tocar canviar de centre, la relació no és va perdre, vam tindre un nexe d’unió, els Teachers i els esperats divendres amb el futbol, hi ha que reconèixer que tant tu com jo, amb la piloteta al peu no hem segut molt agraciats amb el seu tracte, però hem fet el que hem pogut, jo per vindre del joc de la cistella, encara que de ben jove vaig jugar uns anys a futbol de porter al mateix temps que la cistella. I en eixa faceta de porter es la que ens hem prodigat nosaltres dos. Que sort que han tingut la resta de gent que jugava. No jo de porter no!. Hi ha algú que vulga posar-se de porter?, i allí apareixia, quant no Vicent, quant no Isaíes. I després les crítiques, però tens que eixir abans, mira de botar antes, no estaves ben col·locat, clar, no botes i totes van per dalt,... Que morro, tots o quasi tots criticant, però això de posar-se de porter, res de res. Tot això ha durat molts anys i segur que tú com la resta ho recordes amb alegria i enyorança, però la edat i els genolls han fet que deixarem eixa activitat i férem altres esports no tant agressius. Però tots aquest anys han fet en el grup una amistat perdurable que fa que desitgem, de vegada en quant, reunir-nos per esmorzar, dinars o simplement xarrar, fora del Teachers.
I si no tens prou activitat, podem fer una acadèmia tu i jo de porters i ja veuran alguns que ens criticaven i es donaven de sabuts el que és bo, això si, nosaltres seriem més modestos i ens rodejaríem de bons assessors ens molts camps, el Mister, Rafa, Milio, ...
I com diu la meua dona, al veure tot això que fem de fotos i escrits: «Però que romancers que sou!. Això si, com sempre Isaïes un fort abraç.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJe, je...ahora llega la mía. ¿Isaias en en el equipo dónde jugaba?... pues yo diría que el cerebro no era. Tampoco era el apoyo del organizador. ¿Meter goles ? Pues sin querer, puede que alguno. ¿Organizador de la defensa? no... ¿el defensa duro y sin miedo? Yo creo que tampoco. Dar patadas daba, pero siempre porque llegaba tarde. ¿Portero?...siempre se ofrecía. ¿Parar? poco...¿sujetar el balón?aveces. ¿Entonces que hacía en el equipo? ser el *comodín*.La carta más apreciada de una baraja y en cualquier deporte de equipo. Ademas ser amigo de todos y estar siempre ahí para apoyar a todos...fuera y dentro del campo. Eso si, dando el puntillazo final ( salidas de bombero) para que no nos relajáramos.
ResponEliminaUn abrazo “amigo” . Es el tipo de persona que hacen grandes a los grupos de amigos.
PEPE PASCUAL "dic"
Diuen que ningú és imprescindible, i segurament diuen bé. Però tal vegada, algunes persones i altres questions si son necesaries. L,amic Isaies, l,amic de tots sens dubte, ha estat necesari sempre, si si sempre. Isaies...de porter i ell de porter; Isaies de lateral i ell de lateral; Isaies en punta i ell en punta d,atac. Sempre de bona cara, sempre amb un somriure i sempre intentant fer ho d,alló més be...com tots. Però sempre *necesari*, sempre ens deia un si per resposta.
ResponEliminaPerò més enllà d,algun estropici a la porteria, alguna errada a porta buida, algun bon baló aturat o desviat, algun golet oportunista, està la persona i la Persona està molt per damunt de l,aprenent de futbolista. Poques persones conec mes vitalistes i alegres que Isaies, sempre rient, sempre amable, sempre amb bon caracter i sempre necesari per poder jugar 11&11 o 12&12 i amb ell, cosa que no feiem casi ningú, les formacions i ubicacions tàctiques de tots dos equips, quedaven resoltes pel seu sentit del companyerisme i així facilitar tot als demés. Persones com Isaies fan falta a tots els jocs de la vida, és alegre, positiu, amable, empàtic, generós i la sort, el desti, el futbol i la vida ens el va regalar un montó de divendres!!! Gràcies Amic!!
Gran jugador por las bandas, por el centro y delantero, gran portero pero mayor persona. Muchas gracias por los ratos pasados en el campo y fuera de él. Se me olvidaba gran motero y ciclista enamorado de la naturaleza. Un fuerte abrazo Isaias.
ResponEliminaUn crack.��
ResponEliminaEl punto amo.��
Calidad a raudales.��
Golpeo de balón exquisito.��
La pone donde quiere y cuando quiere.��
No le hace falta academia, podría impartir un máster.��
Gran persona.������������
Guti
Buffff,despres de llegir a vicent,casi q res.Bo,per a mi l alma mater de cualquier equip,el brazalet de capitá yo crec q el deuria de dur no ara,ara i sempre.
ResponEliminaSegur q a ganes no hi había ningú q li guanyara ,en cada partit heu donaba no tot,sino mes.
Els dels q en un vestuari no podría faltar.sempre alentant al company i amb un sonriurer,alguna canyeta se li escapaba xo tampoc era pa tindreliu en compte.
Un grande del teachers,ara i sempre.
Signat: xavi
Enorme (que és un poc més que grande) diria jo. Isaies va vindre en alguna riua de principi dels anys 80, va observar i va dir: ací està el meu lloc.
ResponEliminaAl principi estava per la costa d.Alacant, però una xica de Canals mos el va dur cap ací, gràcies M. José.
Professionalment, un company excepcional i com a professor sempre a sigut el més volgut de tots els alumnes.
Futbolísticament, José Enrique ja li ha fet un anàlisi perfecte, es nota la ma d.entrenador i l.ull tan bo que té. Sols afegiria que tots nosaltres sempre voliem jugar en contra d.ell, i jo se que era per voler guanyar-li al millor jugador del Teachers!
Com amic sols diré que està en el meu top seven, no dic el lloc.
Recorde molt gratament el viatge a Anglaterra, però el millor de tots: el que ferem a Tenerife. Ell i el gran Coca mos van portar a tots els llocs de l.illa. Jo no se si era per la pulsereta blava o per que aquells no es quedaven arrere, però sempre que anavem amunt i avall en la furgoneta estavem tots petorros, i no era per la mala conducció d' Isa o Coca.
Puc afirmar que ha sigut el millor viatge que he fet.
Gràcies Isaies per ser tan bon amic i company.
rafel calatayud
Despres de tot lo llegit del amic Isaies, sols dir que despres de presentar-m'ho la meua companya de batxiller Maria Jose, la seua dona, mala gent no podia ser i no en vaig equivocar, no me han deixat mol mes que dir, com companys de faeina no puc opinar, pero com companys del fútbol i com persona un 10. Un abras mol gran amic Isaies 🤗🤗🤗⚽️⚽️⚽️
ResponEliminaDespres de tot lo llegit del amic Isaies, sols dir que despres de presentar-m'ho la meua companya de batxiller Maria Jose, la seua dona, mala gent no podia ser i no en vaig equivocar, no me han deixat mol mes que dir, com companys de faeina no puc opinar, pero com companys del fútbol i com persona un 10. Un abras mol gran amic Isaies ������⚽️⚽️⚽️
ResponElimina