INICIS

ELS INICIS DEL TEACHER'S FC

Els estudiosos de la transició política espanyola  tenen clar quan comença, però no es posen d’acord quan acaba, El ben cert és que en l’any 1981 ja s’havien celebrat dues eleccions legislatives i unes locals, el mapa autonòmic estava en bolquers i les institucions anaven poc a poc adaptant-se als usos i costums democràtics.

Els centres educatius, regits amb normes pre-democràtiques majoritàriament i dirigits per membres del “ancien regime”, en el millor dels casos es quedaven perplexos de les demandes  de canvi i llibertat que el professorat demandava o amb actitud bel·ligerant contra els peticionaris en el cas contrari. Per tant l’evolució a postulats democràtics es va tenir que fer gràcies als esforços de la comunitat educativa, principalment professors, els altres estaments pràcticament inexistents en la normativa vigent.

Xàtiva disposava de dos centres d' ensenyances mitjanes, l 'aleshores anomenat INB José de Ribera, que com els seu nom indicava estava dedicat al batxillerat i que pràcticament havia acabat la seua transició , i el CNFP hereu de la antiga EMI i que treballava la FP en exclusiva, en plena efervescència del canvi.

Encara era l’època que es celebrava el patró, Sto. Tomàs pel batxiller i S. Joan Bosco per la FP. Els últims canvis de dates de l’església facilitaven les activitats conjuntes dels 2 centres, 28 de gener i 31 de gener, sols això, la relació inter-centres era pràcticament nul·la. I en aquest context apareixen dos  joves professors i amics separats per la vorera que enfronta els dos centres i plantegen a les directives corresponents la possibilitat de  jugar un partit de futbol entre professors dels dos centres i amb assistència dels alumnes. Les negociacions van ser àrdues, primer cadascú amb la seua directiva i després acoblar horaris, lloc on jugar, equipatges i sobretot i més important, jugadors... La joventut dels organitzadors i ja capitans dels corresponents equips ho van solucionar i amb  les graderies  de La Murta a reventar d’alumnes dels dos centres i   la satisfacció dels organitzadors: Jacinto per part de l’institut, encara que parega mentida, Jacint no era director!  I el que açò escriu en representació de l’escola, era el nom que col·loquialment se li donava al CNFP. Uns amb equipatge de samarretes, verdes, però  de talla xicotetes, i els altres no arribaven a  completar els onze.

Adjuntem foto dels dos equips al començament i de la graderia, i açò podem dir que fou l’embrió dels TEACHER'S.

L’escola completa l’evolució democràtica i la nova directiva promociona les activitats esportives al centre, entre d’altres, campionats de futbet i com no, amb participació d’un equip de professors, directiva inclosa –Luis Villacé, Juanjo Ruiz, etc. I reforçats per Jacint. Estes competicions fomentaven el cuquet del futbol,  i ens feien relacionar-nos almenys una vegada a la setmana  fora de la funció acadèmica i docent. La flama va prendre  i fins i tot va creuar de vorera, on també es van celebrar campionats de futbet amb participació de professors dels dos centres.

L’aficció augmentava i les competicions internes ens donaven “vidilla”, però els professors necessitàvem jugar partits amb adults, jugar amb alumnes podia ser complicat degut a la fogositat  i ímpetu d’uns i altres, guanyar-li una  carrera al teu tutor pot ser motiu de rissa o pegar-li una petada a un alumne pot ser un niu de conflictes, calia reconduir la situació, però encara tardaria una estona en consolidar-se, de moment ens conformaríem en partits entre professors dels dos centres a la Murta, ja amb equipacions reglamentàries, com es pot observar en la foto adjunta que Pepe Calabuig va rescatar, grogues les de l’institut i morades les de l’escola  en  homenatge al seu director Luis Villacé. Cal dir que és l’única foto que tenim d’ell vestit de futbolista i l’única en la qual Jacinto no està, havia hagut de traslladar-se  a Canals en accedir a catedràtic.

L’aterratge de Jacinto al Ribera ja com a director, i al mateix temps  per  part de l’escola el fet que la direcció passara a les mans de Juanito Sanz, primer àrbitre de  l’etapa dels Teachers, i més tard al  seu successor en el càrrec, Vicent Caballero , així com  la meua incorporació a la reforma educativa que es duia a terme en el Ribera, varen  tot plegat facilitar la relació entre el professorat interessat en la pràctica del futbol dels dos centres, tots firmes defensors de fomentar aquesta activitat esportiva. També ens vam posar en contacte amb els companys del nou institut, Dr. Simarro, sols Toni Espí es va adherir al club, però encara van tindre que transcórrer un cert temps per consolidar el partidet setmanal i el naixement efectiu del TEACHER'S FC.

Tampoc té massa importància l’any exacte, uns diuen que va ser a finals del curs 90-91 i altres pensem que un any abans, el ben cert és que tenim document gràfic del partit celebrat al camp del Puig amb àrbitre i liniers –Toni Martin, Toni Baretta i Juanito Sanz- on definitivament vam començar el partit setmanal ininterrompudament fins ..... avui.

Al principi es  jugava inter-centres , és a dir INB Jose de Ribera contra.... IPFP Xàtiva, ja havia canviat el nom i no seria l' última vegada. Aquesta modalitat de competició, creava molta tensió entre els jugadors per la rivalitat existent, i jugar sempre contra els  mateixos era el caldo de cultiu de possibles friccions entre companys. Com el club creixia,  incorporàvem  amics i ex-jugadors que pogueren aportar alguna  cosa positiva al club, vàrem buscar un nom que aglutinara a tots i fera oblidar la procedència del jugador, este seria el TEACHER'S FC i cada setmana teníem companys i rivals diferents. Era l’etapa d’esplendor, qualsevol que volia estar en la cresta de l’ona demanava jugar amb nosaltres, recorde perfectament el dia que l´ aleshores vicepresident del parlament valencià i catedràtic d’Anàlisi Econòmic i avui conseller d’Hisenda  Vicent Soler va vindre a donar una conferència  als nostres alumnes i el vam convidar  al partidet de divendres, que molt gustosament va participar i que també acompanyem  amb la correponent foto, deferència de Toni Martin, o la campanya electoral de les eleccions locals del 95, hi baixaven a jugar de tot l’espectre polític i fins i tot ens va fer un reportatge la televisió local que es va posar a funcionar per cobrir l’esdeveniment amb els candidats dels grups polítics. 

Tots esperant que fos  divendres, era una festa, partit i dinaret on  fomentàvem les relacions socials i teixíem una xarxa d’amistat i complicitat que sobrepassava els claustres de professors de cadascú.

Hem tingut molts camps de joc: començarem al Paquito Coloma, anomenat en aquella època Infantil, hem passat per les Pereres, l’antic camp de Manuel, Genovés en vàries etapes, abans de la gespa artificial i després, La Murta....

Les samarretes van deixar de ser un problema molt prompte, la col·laboració d’empresaris que gaudien del partidet amb nosaltres i d'  empreses participants en el programa europeu anomenat en aquella època  “pràctiques en alternança" es van encarregar  d’abastir-nos .

Si de camps de futbol n'hem patejat per tota la comarca, de restaurants, Mare de Déu, ho em fet de tots els colors i condicions, mai arribàvem a consolidar el lloc, sempre ens faltava  alguna coseta.....això ens obria nous horitzons.

I parlant d’Horitzons, este és el nom de l'associació europea de centres educatius a la qual pertany el Ribera i  de la qual el seu director Jacinto es membre de l’executiva. Açò ens ha permès gaudir de fer turisme i jugar al nostre esport contra centres d' Anglaterra –tres vegades-i d'Holanda –una-. Els viatges no acaben  ací, José Luis Aznar, en l’actualitat en el Simarro ens va preparar un altre viatge a Porto, fruit de les relacions establertes a nivell europeu per tal de facilitar i intercanviar experiències educatives entre països, on també vam fer turisme i el partit  de rigor. Per últim, l’amic i company del 69, Enrique Muñoz KOKA ens va dur a Tenerife on es va posar de manifest l’hospitalitat canària. El dinar post partit, la tertúlia i les actuacions musicals dedicades a nosaltres van ser memorables i inoblidables, el tracte meravellós, sols un però, l’àrbitre va ser d’allò més casolà, casolà, dit sense cap “forofisme”,  excepte l’horeta del partit, un encant.

I aixina podríem estar parlant i parlant, altres companys en aquest mateix bloc  es faran ressò. Sols em queda ressaltar dues qüestions, una formal i l’altra un poc més sentimental. Comencem per la formal, quan en 2009 les autoritats  van remodelar els centres de secundària de Xàtiva amb el corresponent tràfec de persones i especialitats entre centres, el camí a les relacions entre els que arribaven i els que ja estaven van ser més fluïdes a conseqüència del pas pel Teachers de molts d’ells, és a dir el club ha contribuït a  establir i millorar la relació del professorat  entre els centres no sols de la localitat, sinó també de la comarca. I l’altra fixeu-se si hem crescut a tots els nivells que els xiquets que es retrataven amb els seus pares en l’equip, anys després  han format part del club,  han jugat amb nosaltres i un és enginyer i treballa a Londres, Tono Perales i l’altre és metge i treballa a València, Aleix Martínez.

En definitiva sols queda reiterar la satisfacció per la integració, complicitat i camaraderia aconseguida entre companys  de diversos centres, mestres, funcionaris, empresaris, empleats i tot aquells que alguna vegada ens han acompanyat en el partit de divendres.