JAVI mollá

JAVI mollá

Comentaris

  1. Jose Emrique16 de maig del 2020, a les 4:37

    Quan arribes a un lloc per primera vegada intentes situar-te, buscar amics o coneguts, anar aterrant poc a poc i familiaritzan-te amb les seues rutines i quotidianitat.
    Jo així ho vaig fer, coneixia a uns pocs, de vista a uns quants i de quasi res a uns altres.
    Però dintre del camp si que reconeixes al futbolista,al pelotero bo, al que sap...Rielo em va dir una vegada que el sabio de hortaleza, Luis Aragones, anomenava alguns jugadors no massa treballadors, poc voluminosos i hàbils la majoria d,ells "...que eran mas bonitos que buenos", es a dir, jugaben per a la galeria i la grada, i no per a l'equip.
    I de sobte un divendres, un divendres qualsevol, va vindre a jugar Javi Mollà i jo pensava, "...este te pinta de ser mas bonito que bueno".
    Però qui molt parla, molt s,enganya.
    Javi a mi em va deixar bocavadat el primer dia, i el segon, i el tercer...i així subcesivament. Quina facilitat en el desborde, que regat més elèctric, eixia per dreta, per l'esquerra, tenia un gran 1 contra 1.
    Cabet alçadet com Iniesta, com Guti, (el nostre Guti), com els bons, pensava abans de rebre el baló, (economia de medios), proactiu, bona pressa de decisions, gran passador, te la posava al peu amb precissió i sobre tot i per damunt de la seua indiscutible qualitat tècnica, tenia una enorme capacitat de treball, sempre corrent, fent ajudes permanents, replegant be, basculant be.. De bonito nada, de bueno, si.
    Com a persona res a dir, callat, discret, sense buscar notorietat, un tio simpàtic i amic de tots.
    I si damunt venia de la mà d'Enrique Coca, un Senyor del futbol del cap als peus, sobren arguments. Javi gràcies per vindre els divendres i per les coses que ens vas mostrar junt un baló i fora del verd!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unknown16 de maig del 2020, a les 8:01

      Moltes gracies per les teues paraules,a mes un plaer haber compartit amb tú grans vesprades de fútbol,ja siguera com companys o com rivals.
      Un , sempre intenta millorar de les coses q veu en els demes i la veritat q jo he apres molt jugant amb tú i amb tota aquesta familia.
      Sempre será un plaer seguir veguent-mos allá on siga.

      Elimina
  2. Vicent17 de maig del 2020, a les 4:23

    Amb algun dia de retard però creia necessari escriure unes paraules al qui crec un més de la família Teacher. Xavi Mollà, des que va arribar de la mà de Koka, va demostrar la seva vàlua, tant futbolística con humana. Quant veniaalgun nou jugador jove, com passava de tant en tant, com en aquella època Xavi, (i no vull dir en això que ja sigui més gran com alguns de nosaltres, però ja va entrant en edat) el primer que pensaven els components dels Teachers, o al menys alguns, «ja ha portat este un jovenet perquè el seu equip guanye o, aquest jove va massa i un dia ens donaran un cop i ja veuràs», no calia pensar-ho, al llarg de la història de l'equip, les lesions greus, o han segut fetes per un mateix o entre nosaltres els madurets, ja, ja, ja. En aquest cas, des del primer dia Xavi va saber interpretar on jugava, i quin era l'esperit del futbol el divendres. Vindre a passar-ho bé entre amics i companys (Encara que ha algú li renegaven per que pensava això i li deien «Aquí se viene a jugar, no a pasarlo bien) i gaudir durant i després del partit. Dir també, que mai dia una paraula més alta que una altra ni una puntada fora de lloc. Cal destacar l'esforç que feia Xavi per vindre tots els divendres, o els que pogués, ja que la feina li ho posava difícil en ocasions. A l'acabar de treballar, corrent al camp, i altres, arribar just o amb el partit començat. I a l'acabar, dutxa i ràpidament una altra vegada a pencar. I ahi és on de tant en tant, és trobem i sempre té un moment per parlar i saludar-nos, sempre atent.
    Poc he de dir de l'aspecte futbolístic de Xavi, ja han fet bones critiques i una bona definició del seu saber futbolístic els antessos en el tema i sobretot José Enrique, que està demostrant els dots literàries per descriure i fer una bona crònica. Només dir que al costat dels nostres MVP oficials que jugaven cadascun en un equip, per equilibrar, les discussions venien per veure on jugava Xavi, ja que tot i que ningú ho digués, aquesta actitud de la resta, volia dir que el consideraven un altre MVP.
    Una forta abraçada Xavi i un plaer haver compartit amb tu!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unknown17 de maig del 2020, a les 4:50

      Gracies vicent,valia la pena anar els divendres a jugar,x encontrarse gent com tú i tots els demes amb els q disfrutar del partidet.si q es deveres q algo mes jove q alguns era,xo el respete abans de tot.Lo principal q s apren esq hi ha q disfrutar del fútbol,xo tambe fer participe a tot el equip,sense ells no eres ningú.
      Un plaer

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

voro VERGER #V.I.P.

Imatge
. voro VERGER SALVADOR, SAORO, VORO, SALVATORE VERGER “T e achers Team”: sport, música i amics (Voro Verger)                                                                 INAUGURACIÓ NOVA CREU ALTA .
Més informació

toni APARICIO #V.I.P.

Imatge
  toni APARICIO  #V.I.P.                                                                           GRÀCIES OLÍMPIC            TEACHERS F C     (Toni Aparicio)                                                 
Més informació